Anàlisi de la Llei Integral contra la Violència de Gènere des de l’àmbit educatiu

Quan les organitzacions de dones parlem de prevenció de la violència contra les dones ho fem a partir d’un marc conceptual que explica l’origen i els factors clau que permeten i fomenten aquestes actituds delictives cap a les dones.

I sabem que el sexisme juga un paper determinant, ja que és precisament el sexisme una discriminació que atempta contra la integritat de les persones d’un o altre sexe biològic per imposar i assignar determinats models.

En les intervencions i estratègies per a frenar la violència de gènere fins ara no s’han engegat mesures sostingudes de llarg terme que actuïn sobre el conjunt de la població i contra la variable que la etiología de la violència identifica com el principal factor de risc: el sexisme.

El sexisme, potenciador de la violència

Ja sabem que les manifestacions sexistes, presents en els éssers humans (pensaments, conductes, actituds) es fonamenten en un percentatge significatiu en el sistema de creences de les persones. I les creences, els pensaments, la conceptualització s’aprenen al llarg del procés de socialització dels éssers humans i en aquest procés, l’escola es presenta com un dels tres pilars essencials. Un sistema educatiu que sustenti supòsits sexistes potenciarà l’aparició de comportaments discriminatoris per raó de gènere en les relacions socials del subjecte i apuntalará el desequilibri necessari per a generar vulnerabilitat de les dones a la violència.

A manera de resum podríem dir que el sistema de creences és el factor clau que explica l’aparició de manifestacions deterministes per a ambdós gèneres. Aquest determinisme és l’eina de discriminació que permet i legitima la utilització de violències contra les dones, per això l’escola, ha de deixar de donar alè a aquesta concepció del món que determina la vida en funció del sexe.

Les polítiques públiques han evitat qüestionar el sistema

Les polítiques públiques desenvolupades fins al moment han estat laxes en els aspectes preventius de la violència contra les dones ja que han emprès escasses accions per a caucionar el problema. Les actuacions han estat molt personalistas i dirigides exclusivament a la població afectada. No s’ha treballat sobre les causes en un intent per evitar qüestionar el poder o el sistema de creences.

La majoria de les actuacions portades a terme fins al moment han estat intervencions orientades a la persona afectada i s’han centrat en la recuperació de les víctimes.

Només s’ha treballat amb els definits com grups de risc (el problema aquí és que els grups de risc els defineix el propi sistema i generalment tan solament reconeix els casos "socialment no tolerables"). S’ha anat a les conseqüències i això implica no qüestionar el sistema sobre el qual se sustenta l’origen de la violència.

Les aportacions de la Llei Integral contra la violència de gènere en Educació

Després de l’aprovació de la Llei 1/2004 apareixen en un text legal principis rectors que indiquen l’objectiu d’enfortir les mesures de sensibilització ciutadana i de prevenció, dotant als poders públics d’instruments eficaços en l’àmbit educatiu, serveis socials, sanitari, publicitari i mediàtic. En el seu títol 1º capítol 1 fa referència a les mesures en l’àmbit educatiu.

El text descriu com un dels fins del sistema educatiu espanyol la formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i de la igualtat entre homes i dones i com un dels seus principis o fonaments treballar per a l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre homes i dones.

En diferents punts de l’article 4, es defineixen les contribucions que l’Educació Infantil, la Primària, la Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional, l’Ensenyament per a les persones adultes o les Universitats han d’implementar per a donar compliment a les fins.

Tots els punts fan referència al mateix escrit de diferent manera, la indicació que en tots els nivells s’inclourà la resolució pacífica de conflictes i el respecte a la igualtat entre sexes... exceptuant el relatiu a les universitats que centra la seva estratègia en el foment de la formació, docència i investigació en igualtat de gènere.

L’article 4 utilitza 294 paraules per a indicar-nos que tot el sistema educatiu ha de contribuir a formar en el respecte a la igualtat i a la resolució pacífica de conflictes. No obstant això seria important conèixer quines han de ser les estratègies i continguts que es proposen i si aquests es cenyeixen a les especificitats del que es pretén combatre o es limiten als aspectes generals que permeten que l’específic es dissolgui evitant de nou enfrontar-se a les violències de gènere.

Més concret i tangible resulta l’article 5 de la llei que mandata per que les administracions procedeixin a l’escolarització immediata de fills i filles que es vegin afectats per un canvi de residència derivada d’actes de violència de gènere... aquest aspecte que es trobava l’ albur de l’administració educativa i que implicava, per exemple, que centres d’acollida a dones maltractades com el de l’Associació de Dones Separades hagués de negociar sobre la base de bona voluntat amb les direccions dels centres, queda resolt a través d’aquest article. Encara que segons el nostre entendre cal reforçar-lo amb la disposició que aquestes tramitacions dels expedients acadèmics estiguin subjectes a la confidencialitat com mesura de seguretat, ja que els casos als quals es refereix l’article són els que s’han degut a un desplaçament forçós com mesura de seguretat i aquest és un dels canals de localització més ràpid.

L’article 6 es pronuncia concretant una de les estratègies per al foment de la igualtat i anima a les administracions educatives perquè cuidin l’eliminació dels materials educatius amb estereotips sexistes o discriminatoris i perquè es reconegui l’igual valor d’homes i dones. És a dir, es refereix concretament a continguts donant una pinzellada sobre el que cal eliminar i allò que és necessari posar en valor... però aquest treball ha de ser desenvolupat per professionals que han d’estar prèviament formats.

La Llei, conscient d’aquest aspecte, preveu a l’ article 7 la formació inicial i permanent del professorat. Això implica que en els plans de formació inicial i en els cursos de formació permanent del professorat ha d’incloure’s una formació específica en matèria d’igualtat, per a assegurar que adquireixen els coneixements i les tècniques necessàries que els habilitin per a la consecució dels objectius d’aquest article.

Vull recordar a més que la Llei estipula que també haurien d’estar preparades/us para la detecció precoç de la violència en l’àmbit familiar, especialment sobre la dona i els fills i filles.

Serà sense cap dubte un dels aspectes més controvertits de la Llei ja que és l’únic que es refereix específicament a la necessitat d’ensenyar al professorat l’utilització d’indicadors relacionats amb la violència de gènere. La realitat és que avui dia els i les professionals de l’educació no tenen en la seva formació continguts per a enfrontar aquests objectius. Això significa que aquest article 7 es presenta com una clau per a un bon desenvolupament de les mesures preventives del sistema educatiu.

En aquest moment les Universitats espanyoles es troben immerses en el procés d’integració del seu sistema en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i en l’elaboració dels Plans i d’altra banda en aquests moments s’estan estudiant noves titulacions.

És aquí des d’on hauria d’incorporar-se les matèries obligatòries, per a totes les titulacions que formin als futurs professionals. Però mentres tenim un buit que podem pal·liar planificant en els centres universitaris (Escoles de Magisteri) seminaris permanents sobre igualtat en raó de gènere o estudis no cíclics de postgrau, que especialitzin a alguns professionals de l’àmbit educatiu per a la seva reinversió en les escoles d’infantil i de primària i en els centres de secundària.

En general la Llei contra la Violència de Gènere planteja un problema la solució del qual és exclusivament a mitjà termini i que consisteix en el fet que contant amb una bona bateria de mesures no hi ha personal amb especialització per a implementar-les.

Aquest aspecte és comú a policia, jutges, treballadors/as socials, psicòlegs, mèdics forenses, etc.

En el cas concret referit a l’educació, l’estratègia és doblement complexa ja que al llarg de la vida escolar tot el professorat (imparteixi la matèria que imparteixi) ha de conèixer i aplicar i estratègies coeducativas.

La nostra opinió és que sent això fonamental, també ho és que a partir d’edats on s’inicien les relacions afectives i sexuals entre adolescents cal una intervenció més directa i específica relacionada amb mostrar-los i ajudar-los a identificar comportaments abusius o predictores de l’abús.

La formació del professorat, essencial

Perquè el sistema de prevenció funcioni són necessaris dos elements imprescindibles: un coneixement fidel de com es produïx el fenomen de la violència i sobre els elements que ho potencien (el sexisme) i professionals formats de manera adient en la matèria.

Per a això el sistema educatiu ha d’adaptar la formació inicial per a tot el professorat i a més cal crear especialitat. Seria essencial que talis continguts figurin en els programes de les proves d’accés als serveis públics (oposicions). I que la seva especialitat puntuï altament en els processos promocionals.

La nostra posició és clara: cal que l’escola incorpori la coeducació com sistema i que a partir de certes edats s’incloguin unitats o mòduls específics sobre violència de gènere.

No es podrà entendre com prevenció de la violència contra les dones el fet que ens limitem a dissenyar una intervenció puntual de quatre hores al llarg de la història curricular de l’alumnat.

Els mitjans de comunicació, claus per a l’educació

D’altra banda resulta essencial no dipositar totes les expectatives en el sistema educatiu... Com diu el Feminario d’Alacant: "pretendre canviar les normes de conducta, la jerarquització de valors, els sentiments, etc. Des de l’escola és donar-li a la institució un valor de motor de la història que en realitat no té". I, potser cabria afegir, que cada vegada en tindrà menys.

L’autèntica coeducación està avui en mans dels mitjans de comunicació de masses, de la família i de l’escola per aquest ordre. La Llei Integral contra la Violència de Gènere ha fet una mínima incursió per a modificar la inèrcia de la desigualtat i ho fa en l’única estructura on pot actuar més directament.

Amb les famílies i els mitjans de comunicació les actuacions són menys imperatives i queden a l’eventualitat de la presa de consciència o de l’autorregulació.

D’altra banda no hem d’oblidar que la Llei en matèria educativa recull unes bones intencions que enfronten obstacles molt concrets a Espanya: si bé és cert que l’Article 9 amplia la participació en els Consells Escolars i apareixeran representats l’Institut de les dones i les organitzacions de dones... no és menys cert que la complexitat i l’actitud dels membres ja representats no equilibra la situació.

El control del sistema educatiu per confessions religioses, un factor de risc

No podem perdre de vista, d’altra banda, que més de la meitat de l’estructura del sistema educatiu espanyol està en mans de confessions religioses. El Consell Escolar ja ha rebutjat l’assignatura d’educació per a la ciutadania.

L’aplicació d’aquests principis que proposa la Llei en el sistema educatiu enfronta l’oposició activa de l’església catòlica que defensa i estableix des de les seves aules models androcéntrics que perjudiquen les expectatives de les dones i són un fre cert a la igualtat.

És necessari tenir present que l’aplicació d’aquests principis que la llei estipula, no és aliena a un debat sobre la presència de les religions a les aules, i que en aquests moments els aires polítics no bufen dirigits cap als interessos de les dones, almenys en certes comunitats autònomes.

Les comunitats autònomes tenen competència en matèria educativa i el cas de Madrid és paradigmàtic... mentre una llei anima en un sentit, la realitat es concreta en suport als centres que segreguen per sexe, limitació de recursos per als centres progressistes i consolidació d’organitzacions que realitzen activitats extra-escolars en sentit contrari.

Temps dolents per a aquesta música.

Accés al text de la Llei